Mas i Mas grup

“Barcelona era esplèndida el desembre del 63. Després de París, gairebé semblava una ciutat tropical. Vaig tancar un tracte per treballar durant un mes en un club que era en un soterrani, i que portava temps oferint música de jazz.” Chet Baker, trompetista i cantant.

“El Jamboree és el capdavanter dels clubs de jazz a Espanya.” Judit Llimòs, directora de Música Moderna de L’Auditori de Barcelona.

“Per qui s’estrena el Jamboree, és la mateixa sensació que pel músic clàssic que s’estrena al Palau de la Música. Quan Mas i Mas et programa al Jamboree vol dir que ja has entrat en el gran mercat de la música, allà on la gent et pot reconèixer”. Manel Camp, director acadèmic de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

“El artista y el público están prácticamente a pocos centímetros de distancia. El músico puede tener esta sala donde mostrar sus trabajos y que la gente los conozca”. Antonio Narváez, fotògraf.

“Tocar al Jamboree sempre ha estat un plaer. El músic que estudia a Barcelona sap que pot tenir una meta: tocar al Jamboree.” Alfons Carrascosa, saxofonista, director de la Big Acoustic band.

“Tothom que era algú en el món del jazz havia passat per aquesta casa. Que un local de música en viu pugui complir cinquanta anys és com abraçar als qui el porten i dir-los que són uns cracks.” Francesc Burrull, pianista, compositor i arranjador.

“Ets aquí i et sents en família, perquè et trobes amb un grup d’amics.” Carme Canela, cantant.

“Hi ha músics internacionals qeu ja no toquen en clubs però sí que accepten venir al Jamboree.” Pierre Bechet, programador del Jamboree.

“És un club emblemàtic i que molts clubs d’Europa ja voldrien tenir.” Jordi Pujol Baulenas, editor del segell Fresh Sound, autor del llibre Jazz en Barcelona (Almendra Music, 2005).

“El Jamboree té una programació agosarada, de moltíssima qualitat, on no impera mai la part comercial, sinó l’artística i creativa. Per les escoles de música d’aquest país és molt important que hi hagi llocs com aquest. Són plataformes que han donat molta vida a la cultura i l’art de Catalunya.” Lluís Cabrera, director del Taller de Músics.

“Les estones viscudes al Jamboree són impagables. Aquesta és la casa gran del jazz i de la música.” Núria Feliu, cantant.

“El Jamboree formava part d’un circuit europeu i els músics anaven venint aquí i després passaven per París, Londres... Eren temps realment molt autèntics”. Francesc Pi de la Serra, cantautor.

“Un any abans de la seva reobertura ens van obrir el Jamboree a Tete Montoliu i a mi per una pel·lícula francesa. El fet que ens diguessin que l’anaven a reobrir l’any següent ens va posar molt alegres.” Miquel Jurado, crític de música a El País.

“Gran part de la seva carrera [de la de Tete Montoliu] havia tingut moments molt importants al Jamboree. S'inventava moltes coses per a poder estar allà tocant”. Horacio Fumero, contrabaixista del trio de Tete Montoliu del 1981 al 1997.

“Al Jamboree han fet la seva carrera múscis d'altíssim nivell, com como Raynald Colom, Llibert Fortuny, Marc Ayza, José Alberto Medina… Si no existís el Jamboree s'ahuria d'inventar o el nivell del amúsica a Barcelona no estaria al lloc on es troba".  Aurelio Santos, activista cultural, programador de les WTF Jam Sessions.

“El Jamboree era un club de referència per mi… i de sobte em trobava allà on jo havia estat durant molts anys veient a moltíssima gent”. Llibert Fortuny, saxofonista.

“És un lloc on em trobo com si estigués a casa meva. M’agrada l’escenari, m’agraden aquestes parets, les llums… Em trobo molt a gust quan hi treballo”. Laura Simó, cantant.