UN PERRO QUE LLADRA I MOSSEGA

15 July 2015 per masimas a Crítiques UN PERRO QUE LLADRA I MOSSEGA

Juan Perro (Santiago Auserón) fa habitualment escales a Barcelona, on l’adoració pel músic saragossà és infinita, incondicional i inevitable. Auserón estima tant Barcelona com la ciutat a ell, i això ho constaten les reiterades referències en la seva obra i les actuacions punyents de les quals hem pogut gaudir durant dècades. Precisament, la Jamboree s’ha convertit en una de les seves caves on fa envellir la seva música per aconseguir cada cop més aromes i matisos, en lloc d’avinagrar-se com pateixen altres artistes de la seva anyada.

Santiago Auserón és considerat el millor músic popular nacional i la seva ex, Radio Futura, ha sigut una de les amants amb què més ha trempat el públic. Però això és passat i a Juan Perro no li agrada viure de retallar cupons ni racionar el contacte amb el públic. Hauria pogut passar d’omplir estadis a apujar les ràtios de televidents als realities com la Voz o Operación tirunfo. Tanmateix, li agrada la llibertat i la integritat, i, sobretot, la música, ja que l’hi ha donat tot a la vida, i s’ha convertit en un dels seus estudiosos més empedreïts (El ritmo perdido, Península).

Des que va començar la seva carrera en solitari, o més ben dit, sense parella estable, Auserón ha recorregut les Amèriques i ha tingut una especial delectança i insistència per les latituds més caribenyes amb la intenció d’incorporar la música negra al seu repertori, tant la popular com la tradicional. I és aquesta assimilació del blues, el son, entre altres gèneres, que han fet que el seu estil musical s’hagi regenerat i tingui una dimensió sense parangó dins el ventall musical peninsular. És a dir, mentre la música popular s’ha anat generalitzadament empobrint, Auserón juga la Champions League però, en el cas de la cultura, i lamentablement, això no suposa tenir més públic en quantitat sinó en qualitat.

Enguany, les sessions de la Jamboree ens van portar Juan Perro en una formació de trio, amb dues mans dretes com són Joan Vinyals (guitarra) i Gabriel Amargant (saxo i clarinet) vinculats al Taller de Músics, que, a part de ser dos artistes d’excepció, mimen i protegeixen el Quixot en les seves divines bogeries. Perquè qui no ha presenciat un concert de Juan Perro, no només va al purgatori directament, sinó que es perd un dels showmans més enginyosos i sagaços sobre un escenari que hom pot escoltar avui dia. Perquè, en realitat, és com si invoques Rubianes i el mateix Armstrong quan endolla la guitarra i s’encaixa el barret. I, és clar, amb justícia, atrapa el públic, que mai en té prou.

Si el melòman mai s’avorreix als seus concerts, Auserón tampoc. Sempre mira cap endavant i no refregeix les seves composicions. Quan en té de noves, com va ser el cas del passat cap de setmana, les comparteix inclús abans de polir-les o abans que el públic les aprengui, i això és d’agrair, ja que pocs artistes s’arrisquen a posar en comú la feina abans de passar per l’estudi de gravació. I de la mateixa manera que insisteix en la renovació constant a punta d’artesania, varia les formacions, des de la solitud de l’ànima, passant per duos, trios, quartets, fins a la inversemblant sarabanda. Tot el necessari per dur als escenaris tornades populars i universals emergides d’una ment prodigiosa per la filosofia i l’espectacle que són impossibles d’oblidar per unes quantes generacions.

 

Juan Perro, foto: Jordi González Castelló.

Jordi González Castelló. Barcelona. / 15.07.2015

2Comments

Great Song music I like this. South-West Roofing is a certified, and professional roofing contractors in Lower Mainland roofing Surrey.

You've hit the ball out the park! Inrbidecle!

Escriu un comentari