Mas i Mas grup

Situat al cor de l’antic Barri Xino, el Moog, abans Villa Rosa, és, quasi cent anys després de la seva obertura, un local emblemàtic de la nit barcelonina; un indret sempre a l’avantguarda dels seus temps, ja fos com a temple de la bohèmia flamenca o, a partir del 1996, de les música electrònica. Si durant els anys anteriors a la Guerra Civil va ser un dels locals més famosos de la ciutat, i als 70 l’empori del jovent urderground, des de mitjans dels 90 és el principal referent de la música techno que es programa durant tot l’any a la Ciutat Comtal. Una sala famosa durant els anys 20 a resta del continent europeu, i també durant els darrers 14 anys.

1915-anys 80: Bohèmia flamenca

El 1915, un empresari anomenat Miguel Borrull va obrir un local a la part baixa de La Rambla, el Villa Rosa, en un carrer de l’aleshores Barri Xino. El que en un principi havia de ser un bar de camareras, en consonància amb l’ambient nocturn de la zona, va esdevenir amb el temps un cafè concert dedicat al flamenc en el qual hi van recalar algunes de les figures més importants de l’època, entre d’altres Carmen Amaya. Durant el primer terç del segle XX, fou un dels locals més populars de la ciutat, on es podia gaudir d’una sessió de flamenc i, a la vegada, tastar alguna de les tapes que se servien fins a altes hores de la matinada. Famosos com el director del ballet rus Diaghilev van anar a raure Villa Rosa del carrer Arc del Teatre, considerat llavors un dels indrets indispensables per a conèixer la vida nocturna de Barcelona.

Després de la Guerra Civil i de ser, durant la postguerra, un cabaret d’estraperlistes, es va tornar a posar de moda a la dècada dels 60 com a sala d’espectacle flamenc reservat per a turistes –es practicava el que es coneix com a espanyolada, és a dir, el flamenc de baixa qualitat amb tots els tòpics culturals que agradaven al règim franquista-. Tanmateix, durant la dècada dels 70, quan La Rambla es va convertir en el centre neuràlgic de la llavors ciutat més urderground d’Espanya, el cafè concert va recuperar part de la seva grandiositat amb les visites dels joves més iconoclastes del moment. La degradació del barri antic de Barcelona durant els 80 va fer decaure l’activitat del Villa Rosa fins el punt de forçar-ne el seu tancament. Un grup, però, de joves dels 70, entre els quals es trobaven els germans Mas, no va perdre mai l’esperança de reobrir-lo amb aires renovats.

1996-2010: Un club pioner 

El 1996, en plena expansió de la música techno a Barcelona, quan feia tot just dos anys que s’havia posat en marxa el festival Sónar, els responsables del Grup Mas i Mas van emprendre el triple repte de reobrir un local històric amb una nova orientació, en un carrer que tot just sortia de la marginalitat i amb una programació dedicada a un gènere llavors emergent, el techno, que molts encara confonien amb l’anomenada música maquina o bakalao. Es va optar per denominar el local Moog, en referència a l’enginyer Robert Moog, inventor del sintetitzador que va obrir les portes a la música electrònica. També es va acordar inaugurar la sala el 21 de juny, coincidint amb el Dia de la Música, una festa que feia pocs anys que se celebrava a la Ciutat Comtal.

Amb l’obertura del Moog, el Grup Mas i Mas es situava al capdavant d’una de les escenes musicals més avantguardistes de la ciutat i evidenciava l’embranzida d’un gènere, la música electrònica, que amb els anys esdevindria un dels segells de l’activitat musical de la capital catalana. No en va, quan va començar a funcionar el Moog, eren poques les sales que apostaven per el techno. Amb el temps el local del Raval ha restat com un dels pocs en actiu que des de mitjans dels 90 programen íntegrament música electrònica. És avui un club pioner a la nostra ciutat d’aquesta música inventada a mitjans del segle XX.

Un dels trets més significatius de la seva reobertura va ser la decoració del local, encarregada al dissenyador Kiko Solsona, que va emprar materials com el ferro o la fusta per concebre un espai rupturista i de caire futurista, però també funcional, és a dir, sense caure en els excessos pseudoartístics de determinats dissenyadors de l’època, que concebien estàncies fredes i incòmodes. El resultat va ser la reconstrucció d’un local modern i acollidor a la vegada, dividit en dos espais: un situat a la planta baixa, amb una gran pista de ball, i un altre a la primera planta, més recollit i amb una pista de ball més petita.   

Els responsables de la sala es van proposar des del primer moment programar el bo i millor de la música electrònica a nivell nacional i internacional. Així, durant els seus primers mesos de vida, van passar per la cabina del Moog discjòqueis de la categoria d’Óscar Mulero –llavors una jove promesa nacional del techno- o dels avui llegendaris John Acquaviva, Jeff Mills, Laurent Garnier i Ralph Lawson. El 1997, aterrava a la sala un DJ que amb el temps ompliria grans recintes amb les seus espectacles provocadors: Matthew Herbert. Aquell mateix any, repetien Acquaviva i Lawson, actuaven per primer cop figures emergents del techno barceloní com An Der Beat i Robert X, i irrompia l’anomenat “so underground de Barcelona”, més conegut com a USB.

Discjòqueis com Àngel Molina, Sideral, Óscar Mulero, DJ Omar, Dave Tarrida, Mark Ambrose, Tim Baker o l’alemany Tobias Schmith –representant el prestigiós segell berlinès Tresor- van ser presents en el cartell del Moog durant els darrers anys de la dècada dels 90. En els últims deu anys, han seguit passant per la cabina de la discoteca reconegudes figures de la música electrònica nacional, europea i nord-americana com DJ Hell, del col·lectiu International DJ Gigolos, Chicks on Speed, Fisherspooner, Funk D’Void, Dave Clarkey, Donacha Costello, Detroit Grand Pubahs, Scan 7, Lady B o Screw U.

Actualment, el club del carrer Arc del Teatre segueix acollint les millors figures del gènere de casa nostra i de tot el món. Moog és una sala de prestigi dins el circuit internacional de la música electrònica; un local que en el seu dia va ser pioner i que avui ja és un clàssic de la música electrònica a Europa.