Flamenco show

Actuacions de juny a setembre, a les 19:30h, 20:30h, 21:30h i 22:30h. I d'octubre a maig, 19:30h, 20:30h, 21:30h.

Història

Per a molts, Barcelona és, després d’Andalusia i Madrid, la tercera gran capital del flamenc a Espanya. Ciutat avesada a acollir a centenars de milers d’immigrants del sud de la península, és des de començaments del segle XX el centre neuràlgic d’una evolució del gènere andalús caracteritzada per l’exquisida qualitat de les seves propostes i per una certa tendència a la heterodòxia, fet pel qual ha estat protagonista de fenòmens com el naixement de la rumba catalana o l’expansió del nou flamenc.

Sobretot, Barcelona és una capital que atresora un nombre important d’aficionats exigents, que en molts casos han trobat en les parets del Tarantos un indret on gaudir del millor flamenc que es pugui escoltar al país. Una sala escollida per molts artistes per iniciar o consolidar la seva carrera.   

Purs i heterodoxes

La tardor del 1963, un any després de l’estrena de la pel·lícula homònima de Francisco Robira Beleta, obria a la Plaça Reial el tablao Los Tarantos, un local destinat a esdevenir un referent indispensable del flamenc a Barcelona. Amb una decoració singular de toc costumista, la sala barcelonina aviat va ser el lloc de trobada d’un públic d’allò més divers, en el qual s’hi barrejava gent del món del flamenc amb intel·lectuals, melòmans, turistes, famosos de pas per la Ciutat Comtal... El local va assolir una embranzida extraordinària arran del tancament de la veïna sala Jamboree, el 1968, un fet que va comportar que una part considerable de la clientela de la cava de jazz es traslladés a Los Tarantos. Amb pocs anys, el tablao es va convertir en un dels locals imprescindibles de la nit barcelonina. L’èxit de la sala va ser, en gran mesura, conseqüència de l’alt nivell dels artistes que hi actuaven.

Des dels seus inicis, els responsables de Los Tarantos van fer una aposta clara per fer pujar al seu escenari les millors figures del flamenc del moment. Amb una mentalitat oberta a totes les tendències del gènere, des de  les més ortodoxes a les més novelles, la direcció de la sala va programar artistes de l’alçada dels bailaors Vicente Escudero, Antonio Gades, María Márquez, José de la Vega o La Tolea; els tocaors Andrés Batista, Emilio de Diego, Pepe Pubill o Selva de Cádiz; o els cantaors Fosforito, Jarrito, El Peti, El Brujo o Pepe Cortés. Es tractava d’un elenc que va fer conegut el local a la resta d’Espanya i a part de l’estranger; un punt de visita obligada per a tots els amants del flamenc que vivien o recalaven a la ciutat de Barcelona.

Durant els 70 el prestigi del tablao es va consolidar amb la incorporació de Maruja Garrido, que gairebé va esdevenir la cantaora i bailaora resident de Los Tarantos. La fama de l’artista va atreure figures com Dalí, que la va considerar una de les seves muses i va participar en un disc de l’artista, editat el 1983, enregistrat en viu a la sala. En aquella època, Maruja Garrido va donar l’alternativa a figures com el guitarrista Manzanita, un dels puntals del flamenc i la rumba catalana dels 70 i els 80. El 1974, un periodista del rotatiu madrileny ABC, després de destacar l’aire heterodox de la sala, es referia a Los Tarantos en els següents termes: “Parece mentira que en Barcelona, tan lejos de Andalucía, tan cerca de los Pirineos (...) exista un tablao tan puro”.

Maruja Garrido va seguir capitanejant les sessions de Los Tarantos durant la dècada dels 80, època en que es van donar a conèixer grans del flamenc català com el guitarrista Rafael Cañizares. El tablao va servir llavors d’escola per a molts artistes que avui són una referència obligada del gènere andalús a Barcelona. Malgrat tot, les difícils condicions del districte de Ciutat Vella van fer caure la sala en una progressiva decadència. Es feia necessària una profunda reforma.

Flamenc & Co: aires nous

El 3 d’octubre del 1993 reobria el tablao Los Tarantos, després d’una profunda reforma arquitectònica que, respectant l’essència original del local, el dotava d’una nova infraestructura i el connectava amb el veí Jamboree. El Grup Mas i Mas, que feia pocs mesos que s’havia fet càrrec de la històrica cava de jazz, era el responsable de la renovació de l’històric local. Amb la col·laboració en un primer moment de la productora Posto Nove, Mas i Mas va apostar per combinar les tradicionals sessions de flamenc amb un cartell d’actuacions ambiciós en el que hi fossin presents figures consolidades i emergents del flamenc i, com a novetat, de els músiques del món i la cançó d’autor. Entre els primers artistes que van pujar al nou escenari de Los Tarantos trobem a Parrita, el Sorderita, Toumami Diabate i un aleshores joveníssim Duquende.

El 1994 molts dels anomenats nous flamencs, com el propi Duquende, José Manuel Cañizares, Miguel Poveda, Montse Cortés, José el Francés, Rafael Riqueni o Mónica Fernández van ser els protagonistes d’algunes de les sessions més reeixides d’aquella temporada, en la qual també va actuar José Menese, un històric del gènere.

El 1995, el cantautor canari Pedro Guerra va presentar el seu primer disc a Los Tarantos amb un ple històric, com el que va aconseguir l’any següent la seva paisana Rosana Arbelo. Entre el 1995 i el 1996  els aficionats barcelonins van poder descobrir al tablao un seguit de figures de la música cubana llavors força desconegudes: Omara Portuondo i Compay Segundo. Pel que fa estrictament als flamencs, van passar per la sala de la plaça Reial Moraíto Chico, Pepe Habichuela, Enrique de Melchor, Paco Cepero, Tomasito, Pedro Javier González, Rancapino, Eva la Yerbabuena o una aleshores jove promesa: Niña Pastori.

Durant el 1997 i el 1998 la direcció de la sala va fer una aposta decidida per la cançó d’autor amb la presència d’artistes com Marc Parrot, Roger Mas, Quintín Cabrera, Jorge Drexler, Tontxu, Joan Isaac o l’argentí Litto Nebbia. Tot plegat sense deixar de banda el flamenc, amb figures com el Sordera o Miguel de la Tolea.

En els darrers anys, el Grup Mas i Mas ha fet una aposta per consolidar les sessions ordinàries de flamenc, fins el punt de pràcticament cedir el protagonisme a l’espectacle toque, cante i baile. En l’actualitat, s’aposta per un seguit de cuadros integrats pel bo i millor del flamenc emergent a casa nostra.

 

HALLS AND CONCERTS FROM MASIMAS
  • Jamboree Jazz CLub Barcelona
  • Moog Electronic Dancing Club Barcelona
  • Tarantos - Espectacles Flamenco Barcelona
  • Tarantos Club - Sessions de Indie, Pop, Rock Barcelona
  • Jamboree Dance Club Barcelona
  • Fundació Mas i Mas - Concerts de música clàssica a Barcelona
  • Mas i Mas Festival
Logo Grup Mas i Mas

Contacta | Informació legal | Política de privacitat

© 2017 Grup Mas i Mas,tots els drets reservats