L’home que no sabia dir no. C3

25 November 2013 per masimas a Jamboree L’home que no sabia dir no. C3

CAPÍTOL 3

Francesc Burrull en aquell temps va crear el grup Latin Combo amb Jaume Villagrassa, Jordi Coll i Agapit Torrent aconseguint un èxit sense precedents en el terreny de les formacions de repertori ballable. Es va convertir en un dels grups de moda entre els seguidors de la música moderna, van editar més d’una desena de discos i van fer termporades estables al sud de la península i a països com Suïssa. En certa manera fruit d’aquest èxit comercial dins el grup es va plantejar una disjuntiva: continuar en la mateixa línia o  reconduir el repertori sota uns preceptes més orientats al jazz i a la improvisació. Una crisi que va determinar la sortida de Burrull l’any 1962 per a crear el Latin Quartet i, curiosament, Ricard Roda es convertiria en un dels fitxatges estrella de la nova etapa del Latin Combo. Val a dir que aquella refundació del grup va ser més aviat llastimosa a causa de les descarades concessions comercials en les que el Latin Combo es trobava sotmés per contracte de Discos Vergara. Entre la dotzena d’EP’s i l’LP que van enregistrar figuren títols tan oblidables com “Carricoche mallorquín”, tema guanyador del Festival de Cançó de Mallorca. Com a curiositat respecte a Ricard Roda val a dir que a més de bufar flauta, saxos i clarinets també s’estrena com a cantant dins el grup l’any 1963 interpretant el rock “Baby cuanto te quiero”. De totes maneres convé tenir en compte que, malgrat el repertori impossat per la discogràfica era tan denunciable com insubstancial, la qualitat de músics com el guitarrista Manolo Bolao –que arribaria a tocar amb Henry Mancini-, el pianista Josep Cunill i el propi Roda aconseguien injectar jazz consistent i de primera en peces que tenien la lleugeresa del paper de fumar. Una mostra fefaent ha quedat documentada en el disc Bailando con el Latin Combo que Vergara va publicar l’any 1964. 

Una vegada expremut el filó del Latin Combo, Roda decideix donar un nou gir a la seva trajectòria i tornar a les essències del jazz en les que ja despuntava per mèrits propis el seu amic Tete Montoliu. Ho fa integrant-se en el grup Nits de Jazz que lidera el pianista Ricard Miralles i del que també formen part Enric Ponsa al contrabaix i Pipo Tudurí a la bateria. L’any 1968 publiquen un elapé pel segell Edigsa, Nits de Jazz al Jamboree, i el presenten al club de la Plaça Reial la mateixa nit que també actuen el saxofonista navarrès Pedro Iturralde amb la cantant nord-americana Donna Higtower. Una de les singularitats d’aquest disc, que malgrat l’enunciat del títol és un enregistrament d’estudi, és la inclusió d’una peça d’autoria pròpia signada per Miralles –“Asteriscs”- en una època en la que norma a l’hora de gravar era enregistrar exlusivament estàndars del gènere. 

Aquesta va ser una època en la que Roda va tenir l’oportunitat de reconciliar-se amb la música que més estimava, el jazz, sense necessitat d’haver-la d’anar a buscar després d’una jornada laboral amb l’orquestra de ball de torn o d’una sessió d’estudi amb el cantant estrella del moment. Aquesta va ser també l’època en la que aficionats al jazz com el poeta Joan Margarit va sentir-se atrapats pel so del seu saxo alt en aquelles nits màgiques al Jamboree. Det fet, és Ricard Roda el músic que inspira a Margarit al seu poema “Algú toca ‘LOVERMAN”.

Concentrat i tranquil està bufant / un raig d’aire calent dins el metall./ El so del saxo ve des d’un ahir/ de fum de fàbriques, quan la sirena/ del primer torn sonava abans de l’alba./ Recorda el primer Loverman, al Jamboree./ Per ell tornar a tocar-lo, i pels qui vam ser joves a la Rambla./ Pel jazz que els ianquis duien/ en els vaixells de guerra, els anys cinquanta,/ per aquelles hores/ de matinada on homes amb grans mànegues/ regàven les llambordes sota els plàtans./ Concentrat i tranquil està tocant/ altra vegada Loverman al Jamboree./ Més tard, mentre netegi l’instrument,/ pensarà que la música és dins seu/ com l’amor dins l’ànima d’una arma./ Concentrat i tranquil, i –no ho sabíem-/ era el seu últim Loverman, al Jamboree.  (CONTINUARÀ)

Pere Pons.